dilluns, 15 de setembre del 2008

Què pots dir quan tot el que vols dir no ho pots dir?


Hi ha tantes coses que se'm passen pel cap últimament que el meu 10 % de cervell no dóna l'abast.


Què pots dir?


Poca cosa. La finalitat de la paraula és expressar pensaments i sentiments, si aquest no es poden dir, quin sentit té escriure?


Podriem dir que cap, però llavors no té massa sentit que estigui actualitzant. Simplement tinc ganes d'escriure que tinc molt a dir i poc permís de la meva consciència (digem-li conciència, digem-li com vulgueu) per fer-ho.


Com ja vaig dir al meu fotolog (http://www.fotolog.com/tina_91/40188667)...


... hi ha dies que tens ganes de cridar tot el que sents i el que penses i que la gent t'escolti pel simple fet de ser tu i de no pensar en el que pensaran els altres perquè tu hagis decidit parlar per fi i ser lliure i caminar per la vida sense patir, sense remordiments, sense deixar-te trepitjar...


Caminar per la vida sent qui ets.


*TïNâ*

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mmm... Curiós. No me surt altra paraula.

Imagino que quan realmen vols treure algo fora de tu ho fas. Quan una petita cosa dins teu no gosa, no ho fas... En fi, molts cops passa, segosn a qui suposo que no tants u.u

No t'ho quedis molt a dins, pot ser dolent.

Anònim ha dit...

Sé molt bé com és la sensació de voler cridar als quatre vents el que sents només per alliberar una part de tu. I, la veritat, és que arribarà un moment en que et serà igual el "què diran", perquè la teva felicitat estarà per sobre de tot.

Tot el que necessites és..."have a little...PATIENCE"! xD I ja veuràs com surt bé!

Ànims!

sumrient ha dit...

jo crec que tots em tingut algun dia aquesta necessitat.

per lo menys jo
moltes vegades tens ganes de cridar i no ho dius pel que poden pensar els demes, o pel simple fet de si els i pos fer mal.

po en realitat cal callar-se?
pk nu podem cridar tot el que pensem?
pk sóm així? d'una manera que potser pensu més en els demes que amb mi?
pk no m'adonu que en realitat el que necessitu es cridar fins quedar-me afonica?

jo crec que per molt que una persona li pugui afectar, hauriem de cridar.
i no ens hauriem de fixar en el que pensen els demes.

així que crida
crida tan com puguis i grave't.
despres m'ho passes x msn i la meva persona t'escultarà.
i et sentiras lliure.

digues el que penses, mai et sentiras tan be

Anònim ha dit...

però perquè les persones que estan tristes han de demostrar felicitat?
jo crec que poden estar tristes i no voler esplicar el que els hi passa.
vaja jo respecto quant una persona no em vol esplicar els seus problemes, però per això no ha de sumriure sense cap sentit

nu se fer funcionar aquesta cosa TT_TT