*Estúpida pluja negra*

Asseguda a la vella taverna ,
aquella que ningú anomena,
deixo caure la façana,
estúpida pluja negra...

Regalima galtes avall
tota la tristesa que em queda,
per deixar-me buida per fi,
estúpida pluja negra...

I s’entesta a no voler aparèixer
la façana que no revela
els bocins del meu cor,
estúpida pluja negra...

La sang brolla de la ferida,
aquella que encara està oberta.
Mentre jo no puc fingir,
estúpida pluja negra...

Creia conèixer les persones
i que aquestes mai traeixen.
Creia que estava buida,
estúpida pluja negra...

I pensant en el moments viscuts,
i recordant aquella escena:
un passat que sempre m’acompanyarà,
estúpida pluja negra...


Espero que us agradi, fa molt de temps que la vaig escriure i com que tenia ganes d'actualitzar, més que res, perquè això no es mori, doncs aquí la teniu ^^


*TïNâ*

Què pots dir quan tot el que vols dir no ho pots dir?

Hi ha tantes coses que se'm passen pel cap últimament que el meu 10 % de cervell no dóna l'abast.

Què pots dir?

Poca cosa. La finalitat de la paraula és expressar pensaments i sentiments, si aquest no es poden dir, quin sentit té escriure?

Podriem dir que cap, però llavors no té massa sentit que estigui actualitzant. Simplement tinc ganes d'escriure que tinc molt a dir i poc permís de la meva consciència (digem-li conciència, digem-li com vulgueu) per fer-ho.

Com ja vaig dir al meu fotolog (http://www.fotolog.com/tina_91/40188667)...

... hi ha dies que tens ganes de cridar tot el que sents i el que penses i que la gent t'escolti pel simple fet de ser tu i de no pensar en el que pensaran els altres perquè tu hagis decidit parlar per fi i ser lliure i caminar per la vida sense patir, sense remordiments, sense deixar-te trepitjar...

Caminar per la vida sent qui ets.

*TïNâ*

Creen la fòrmula que fa invisible

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=534487&idseccio_PK=1021

Científics nord-americans finançats pel Pentàgon han aconseguit un material que fa que la llum esquivi objectes tridimensionals fent-los invisibles, segons informa la revista Nature.

Han creat un material que fa invisible, i què fan? Pensen fer-ho servir per a la guerra, per a "camuflar avions i carros de combat". No es plantegen altres usos que els militars. Per què tot sempre ha d'anar a parar a mans de l'exèrcit?

M'agradaria que els avenços tecnològics es fessin servir per millorar la nostra vida, no per destruïr-la. Ara mateix es calcula que hi ha a la Terra armament suficient per destruïr-la 8 vegades... I el que no sabem, ni sabrem mai... Què en fan de tot això? Quan algú "important" se li'n vagi l'olla tots a prendre pel cul?

I el que més ràbia em fa és que ni tan sols se m'acudeix alguna cosa en la que es pugui emplear, que no sigui per a ús militar...


"Estem més a prop de fer possible un mantell d'invisibilitat a l'haver demostrat que amb aquest nou material es pot doblegar la llum a la nostra voluntat", han manifestat els científics.

¿Quan arribarà el dia en que deixem de creure'ns amos del món, déus a la terra, i deixem de "doblegar" la natura davant nostre, només per acabar destruint-nos a nosaltres mateixos?

¿Quan arribarà el dia en que deixem de creure'ns superiors als animals, si som la única espècie que ens matem entre nosaltres sense motius concrets?

En fi... Somiar encara és gratis...



Vaig dir que m'agradaria donar una visió molt i molt subjectiva del que pensés que eren notícies interessants, el problema és que no llegeixo el diari i les haig d'anar buscant per internet, així que pot ser que algun dia us interessin més que altres, però vaja, temps al temps aprendré a expressar millor els meus pensamentsi trobar notícies més importants i interessants.

*TïNâ*

Inauguració

Bona paraula per començar el que serà el meu blog, una mica refinada, però adient per ser jo qui escriu.

Potser ni tant sols passo d'aquesta actualització, però vaja, haurà servit per demostrar-me que no puc explicar les coses que penso així com així.

M'agradaria fer servir aquest blog per explicar situacions i pensaments que visc i sento, per reivindicar sensacions, cosa que faig sovint, massa sovint, i per simplement exposar coses tontes i intrascendents que tinc ganes de dir. Diuen que quan et passa alguna cosa, si no l'expliques, és com si no hagués passat mai. Potser per això ens aturem sempre a pensar el que diem als altres, hi ha coses que millor que no hagin passat mai, així que val més no explicar-les.

Així que intentaré donar una visió molt i molt subjectiva del que vagi veient per aqui i per allà.

Petonets dolcets!

*TïNâ*